diumenge, 7 de febrer de 2010

Novel·la històrica: Les veus del Pamano

Vaig arribar a la Llicenciatura d’Història Contemporània l’any 1979, el meu idil·li amb la disciplina començà abans dels 10 anys amb la Iª Guerra Mundial (vaig nèixer el 1954), tinc un web de ficció literària, a fi de trobar una pràxi per definir-la.

Després de llegir molt, Gore Vidal i Creació serien en llengua catalana la meva preferida.

D’uns anys ençà entre els catalans reivindico Les veus del Pamano d’en Cabré, i a banda gairebé tota la producció d’en Lluís Antoni Baulenes. Per a mi són com a Littell (Les benignes) contra Grossmann (Vida i destí). Així com Le Carrée escriu de maravella i Jude l’obscur d’en Hardy potser és la meva gran novel·la d’amor. Com s’ha oblidat el gran Vázquez Montalbán de l’Autobiografia del general Franco. I el sensacional Vargas Llosa de “la guerra de los mundos”.

Ara, per a mí, tot es juga entre Littell i Grossman, dos columnes per entendre el món en què vivim. No puc triar, potser si tingués algun do triaria escriure com Jonatha Littell i si tingués una moral avalaria Grossman. Però els lectors cerquem el nostre camí amb la nostra parla, el català. I ara per ara Les veus del Pamano uneixen a tots els catalans cap el Premi Nobel.

No defallirem. Saludo fraternalment la comunitat de lectors que em permet adreçar-vos aquest missatge.

Josep-Manel Alarcó
http://novel-la-historica.blogspot.com/
He intentat entrar en la pàgina http://www.hislibris.com/
però no he pogut compartir el què hi ha més amunt per problemes tècnics. Ja hi tornaré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cercar en aquest blog

La meva llista de blogs

Dades personals

Follow by Email

twitter

facebook

My Great Web page